Potser avui és un bon dia per a escriure. Algú m'ho ha dit, i he pensat: "I si té raó?".
Així que aquí estic, asseguda davant l'ordenador, que és de les poques coses que em distreuen quan es
tic aburrida o desanimada, escrivint quatre frases que puguen expressar alguna cosa.
M'estava passant pel cap que si hagués de resumir la meva vida ho faria així: enginyeria industrial; ara mateix la meva vida, a més de ser el que més vida em pren, una paradoxa com una altra. El meu futur. Potser un somni frustat, part del meu passat, qui sap?.
Decidir mai ha estat algo que se'm doni bé. Com més reflexiono abans de prendre una decisió, més malament la prenc, i com més poc hi penso, pitjor em sento quan veig que m'he equivocat. Potser és algo que sobrepassa el meu límit de maduresa, però no ho crec, m'agrada més pensar que senzillament sóc massa incomformista en alguns aspectes.
No sé que faig aquí explicant la meva vida, però tot s'apega.
Salut!
Així que aquí estic, asseguda davant l'ordenador, que és de les poques coses que em distreuen quan es
tic aburrida o desanimada, escrivint quatre frases que puguen expressar alguna cosa.M'estava passant pel cap que si hagués de resumir la meva vida ho faria així: enginyeria industrial; ara mateix la meva vida, a més de ser el que més vida em pren, una paradoxa com una altra. El meu futur. Potser un somni frustat, part del meu passat, qui sap?.
Decidir mai ha estat algo que se'm doni bé. Com més reflexiono abans de prendre una decisió, més malament la prenc, i com més poc hi penso, pitjor em sento quan veig que m'he equivocat. Potser és algo que sobrepassa el meu límit de maduresa, però no ho crec, m'agrada més pensar que senzillament sóc massa incomformista en alguns aspectes.
No sé que faig aquí explicant la meva vida, però tot s'apega.
Salut!
-%2Ben%2BmonsterRock.jpg)
3 comentaris:
Estava escoltant Stockholm syndrome quan he llegit el que has escrit.
L'altre dia estava mirant una pel·lícula que és diu "I am sam" (suposo que te l'hauré fet veure en algun moment), i recordo que Sam diu "Cafe con leche, has hecho una buena elección".
Tic-tac,tic-tac(pensant(si lo meu cap quan pensa fa tic-tac))Be, pensant... He arribat a la següent conclusio: les teves paraules em recorden a no se qui... Se que anava a dir algo relacionat en algo pero no men recordo, i aixo me fa preocupar una mica perque si no me recordo del que vaig a dir quan ho vaig a dir no puc dir lo que anava a dir, en definitiva, la memoria de peix.
I no, tota decisio no es dolenta en si , ni tan sols les seves consequencies mes immediates, nomes em de trobar les seves coses positives(aixo es lo que diria algu que no ho ha viscut, no ens enganyem, tota decisio te les seves reaccions, bones i dolentes, cal saber distingir-les i aprofitar-les, lo dolent es que la majoria son dolentes)(aquestes paraules no son ni para animar ni desanimar, son nomes per a representar la veritat).
Despues d'aixo, nomes cal dir que es fort que lo meu comentari sigui tan llarg com la entrada(vol dir que solto lo rollo hasta als blogs del demes.Salutacions!!!!!!
Hola cusineta, passava per aquí... i he dit... per què no li dius algo? Pos bueno, es dimarts i fan mercat.
A vore, lo de prendre decisions és quelcom complicat, doncs sempre hi ha la ment, la nostra ment, pel mig. Sí, aquella que ens posa la por al cos, aquella que ens bloqueja i que ens fa buscar solucions lògiques, però... què és la lògica? Creu-me, deixa estar la ment, i guiat per les intuïcions. Sona raro? És que jo soc rara, i què?
En serio, quan no saps què fer, la primera intuïció, per extranya, extravagant o friky que sembli, és la que val... Deixa la por a casa, tancada amb pany i clau, i surt al carrer, i crida que ets lliure, perquè la por no és amb tu!!!
Ale, me'n vaig a fer lo dinar. Avui toca verdura... verde que te quiero verde...
Besets al culet!!! (esta frase es teua... no m'envies l'sgae, eh!)
Publica un comentari a l'entrada