El dia després.

El dia després és un dia tan incert... mai saps com serà. Abatiment o felicitat? Tot depèn de la magnitud de l'esdeveniment viscut i l'èxit o el fracàs d'aquest. La qüestió és que aquest dia existeix i sempre existirà i hem d'apendre a afrontar-lo. A vegades penso en l'últim dia després, aquell en que ja no hi haurà res (o gairebé res) pel que somiar. Però ni tan sols sé si existeix o no, perquè diuen que l'esperança sempre és l'últim que es perd.
I ja està, ja ha passat. La il·lusió ja se n'ha anat, molt més ràpid de com va venir i de com va créixer. Què hi em de fer, sempre ens quedarà un bon record, i ara per ara encara tinc bon gust de boca (i per diversos motius). Submergida en tota una marea de gent exaltada, una mica embogida vaig poder desfogar-me una mica, cridar, cantar, saltar o simplement quedar-me quieta mirant al meu voltant (de quan en quan valia la pena) i gaudint d'una bona cançó.
Una nit diferent, de quan en quan va bé canviar...

"El cristal de mi pecera tansolo lo ensucias tu"

A l'entrada d'avui tractaré dos temes importants per a després continuar escrivint sobre coses irrellevants.
En primer lloc, voldria repassar així una mica per damunt el resultat de les eleccions d'ahir (9M)Ja sé que tothom n'està fins a dalt d'aquest tema en un dia com avui i és per això que també vull fer-ne menció. El que sobretot recalcaria és la sorpresa que m'ha produit la gran pèrdua d'escons dels partits nacionalistes; bé potser no és sorpresa perquè després del caire bipartidista que se l'hi ha donat a aquestes eleccions, era d'esperar. Com molt bé va dir Llamazares, el tsunami bipartidista ha arrasat a la resta de partits.
En segon lloc, parlaré d'un fet bastant insòlit i que potser us costarà una mica de creure. Farà cosa de tres o quatre dies vaig publicar en aquest mateix blog una entrada que es titulava bifurcacions, encara que això no és l'important de la qüestió. El que em té profundament preocupada i confusa és el fet de que un assidu a qualsevol blog que es dedica a omplir-los de comentaris encara no l'ha comentat. Sí sí, estic parlant de tu Manel. Estic molt enfadada amb tu.
Ara en teoria tocaria parlar sobre temes irrellevants, així que, per ser breu, només diré que només falten 5 dies per al concert de Marea, i que sense dubté, allí estaré!! (Sí, el títol va per aquí)

Bifurcacions

Avui després d'extrapolar diverses ideologies politiques a diferents partits he arribat a conclusions extremes i exagerades que crec que han sigut una mica precipitades. Tot i així, he pensat que tot plegat em podria ajudar a sentir-me una mica més lliure durant la jornada de reflexió, com aquell qui decideix d’avançar feina durant el cap de setmana. Així que us recomano que vosaltres també ho feu, i aquí ho deixaré perquè no em vull endinsar en temes polítics, que podrien crear un debat potser una mica desgradable per a algú.

Barbes i barbuts

Si mires al teu voltant pots distingir tres tipus de persona.
Per una banda tenim els afeitats, aquells que cada dia abans de sortir de casa han de passar-se la maquineta d'afeitar. Ho tenen per costum i ho fan com aquell qui es renta les dents. Inclús n'hi ha que ho fan més d'un cop al dia.
També estan els barbuts, aquells qui, o per amagar una mica el rostre o simplement perquè els agrada, s'afeiten de quan en quan.
Per acabar, parlarem de les barbes. Les barbes en realitat també són persones! Sí, baix d'aquella mata de pel hi ha algú. No us feu els sorpresos, al fons ho sabieu.
Dit això només dir-vos que no cal escollir, sempre està l'indecís que no sap si barba, barbut o pelat.
Vinga!