Avui és lo típic dia que comencen los examens, lo típic dia en que busques per tot arreu i no hi ha manera de trobar lo formulari que tantes hores te va costar de fer. I com que estàs tu para anar buscant formulariets condadenats... com si no estesses prou nerviosa...
Pos bueno la qüestió és que nol trobo, i això m'ha portat a plantejar-me en quin moment d'un passat no molt llunyà vaig deixar de viure al meu típic ordre desordenat per a passar a viure dins d'un desordre que rossa els límits del caos.
Perquè io crec que una mica de desordre tampoc astà malament, tot lo contrari, suposo que en part és una manera d'expresar-mos. Però quan entrem a un puesto i mos agobiem (i més si este puesto és an estem vivim) és senyal que astem dixant que lo no ordre se convertixque en un desordre no productiu.
Algunes persones no antenen lo desordre i ho justifiquen dient que mai trobarien res, però en realitat lo que passa és que la seua manera de tindre les coses desordenades és posant-les totes separades i a diferents puestos de manera que quan decidixen fer lo que anomenen "arreglar l'habitació" después no troben la mitat de coses que han "ordenat".
"-I això an ho vaig guardar?" - és la típica pregunta.
Pos bueno... res.
Vinga!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-%2Ben%2BmonsterRock.jpg)
