Un día soñando en un sueño soñé, que estaba soñando contigo,
soñar con hacerte el amor y soñé que no estaba dormío,
sueño que sueño, piel con piel, calor con calor… cuerpo con cuerpo
y aquel color de tu pelo y tu piel a la vez, aún despierto y recuerdo

Me?

Potser avui és un bon dia per a escriure. Algú m'ho ha dit, i he pensat: "I si té raó?".
Així que aquí estic, asseguda davant l'ordenador, que és de les poques coses que em distreuen quan estic aburrida o desanimada, escrivint quatre frases que puguen expressar alguna cosa.
M'estava passant pel cap que si hagués de resumir la meva vida ho faria així: enginyeria industrial; ara mateix la meva vida, a més de ser el que més vida em pren, una paradoxa com una altra. El meu futur. Potser un somni frustat, part del meu passat, qui sap?.
Decidir mai ha estat algo que se'm doni bé. Com més reflexiono abans de prendre una decisió, més malament la prenc, i com més poc hi penso, pitjor em sento quan veig que m'he equivocat. Potser és algo que sobrepassa el meu límit de maduresa, però no ho crec, m'agrada més pensar que senzillament sóc massa incomformista en alguns aspectes.
No sé que faig aquí explicant la meva vida, però tot s'apega.
Salut!

Una festa ... imprescindible?

Els ocellets canten, el sol brilla resplandorosament, els enamorats caminen tranquil·lament pel carrer, i la gent sensata es mofa pels cantons. Les botigues s'omplen de regals d'allò més romàntics: targetes en forma de cor, coixins en forma de cor, nines en forma de cor, llibretes en forma de cor, anells en forma de cor, maquinetes en forma de cor... en fi, l'originalitat brilla per la seva absència. Un dia genial per a aquells que els agrada arreglar les coses ràpidament. Ara és el moment, si senyor, surt al carrer cartera en mà i compra tot allò que pot fer entendre tot el que sents. Perquè una ploma estilogràfica en dibuixos de corets val més que mil paraules, no ho dubtis.

Avui no tinc gaire ganes d'escriure així que he decidit de posar dos quadres de Botticelli que personalment m'agraden.

Al·legoria de la primavera


El naixement de Venus

Per avui, això és tot, i si no us agrada no mireu.

Jo no sóc poeta

Hi ha dies en que em sento aburrida i apàtica.
Surto al carrer i potser no hi ha ningú.
Camino i camino i no sé què fer.
Travesso un carrer i algú em somriu.
Jo somric, no sé qui és.
Camino i camino i no sé què fer, però somric.
Em cruso amb algú em veu i somriu.
Somriem tots dos, no ens coneixem.
Caminem i caminem i no sabem què fer, però somriem.
Es crusa amb algú, ja no veig què passa, però somric.
Em cruso amb algú em veu i somriu.
...
Passi el que passi, somriu.
Un somriure pot canviar el món, almenys, pot canviar el món d'algú.

"Nunca dejes de sonreir, ni siquiera cuando estés triste porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa" Gabriel García Màrquez

Silenci...

Sorolls. La vida està plena de sorolls. Clings, clongs i clecs que invaeixen casa teva sense el teu permís. L'estufa es queixa mentre intenta escalfar una petita habitació; el brunzit de l'ordenador mentre pensa se't clava al cervell, ja que ell no pensa silenciosament com tots, o gairebé tots; el vent udola al carrer i s'endú la terra i la merda. El silenci no existeix (bé, a l'espai sí) però tot i així molts dies el desitgem de tot cor. Què hi hem de fer? Un altre dels desitjos de coses impossibles.

Debats extranys...

Aquí deixo un dels genials diàlegs de Tarantino a Pulp Fiction:

Diàleg entre Jules (Samuel L. Jackson) i Vincent (John Travolta):
- Vincent: ¿Quieres bacon?
- Jules: No como cerdo ,tío.
- V: ¿Eres judío?
- J: No,no soy judío.Es que no me gusta el cerdo...eso es todo.
- V: ¿Por qué no?
- J: Porque son animales muy guarros.Y no como animales guarros.
- V: ¿Sí?Pues el bacon está delicioso y también las chuletas de cerdo.
- J: Oye,tal vez la rata de cloaca sepa a caviar,pero no lo sabré nunca porque no como animales asquerosos.Los cerdos duermen y buscan su comida entre la mierda.Si no saben distinguir sus excrementos cómo voy a comerlo?
- V: También los perros se comen sus cacas.
- J: Tampoco como perro.
- V: ¿Consideras también a los perros animales asquerosos?
- J: Yo no diría que son asquerosos,pero desde luego son sucios.Los perros tienen personalidad,y la personalidad cuenta.