4/2/08

Jo no sóc poeta


Hi ha dies en que em sento aburrida i apàtica.
Surto al carrer i potser no hi ha ningú.
Camino i camino i no sé què fer.
Travesso un carrer i algú em somriu.
Jo somric, no sé qui és.
Camino i camino i no sé què fer, però somric.
Em cruso amb algú em veu i somriu.
Somriem tots dos, no ens coneixem.
Caminem i caminem i no sabem què fer, però somriem.
Es crusa amb algú, ja no veig què passa, però somric.
Em cruso amb algú em veu i somriu.
...
Passi el que passi, somriu.
Un somriure pot canviar el món, almenys, pot canviar el món d'algú.

"Nunca dejes de sonreir, ni siquiera cuando estés triste porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa" Gabriel García Màrquez

3 comentaris:

Jubilee ha dit...

Sembla que quan somrius les coses són més fàcils, o potse perquè les coses són més fàcils somrius?
Riu, canta i balla i seràs feliç (aquesta última frase no l'he dit jo, ha estat algú que tinc dins del cap, no ho digues a ningú que hi ha algú. aaahhh i ha algú??)

federico ha dit...

(...)baila y baila
y que no caiga tu sonrisa(...)

això és Por todas las cosas, d'Standstill.
t'he llegit i ara l'estic cantant uo

Manel ha dit...

Somriure,somriure,somriure,somriure,somriure;
No es per repetir-me,pero cal somriure,es necessari, es recomanable,es bonic,es,es,es...
I nomes pot haver-hi una manera per trobar els millors somriures, moure's, caminar, viatjar; poden ser somriures d'alegria, d'ironia, de felicitat, pero una cosa es clara, quan en trobis una que et faci somriure a tu mateix, no l'oblidis,guarda-la en el algun raconet i sobretot continua somrient.
Un somriure pot reflexar fins al mes profund dels sentiments,fes que sigui el mes bonic dels espills.
Adeu.