Avui és lo típic dia que comencen los examens, lo típic dia en que busques per tot arreu i no hi ha manera de trobar lo formulari que tantes hores te va costar de fer. I com que estàs tu para anar buscant formulariets condadenats... com si no estesses prou nerviosa...
Pos bueno la qüestió és que nol trobo, i això m'ha portat a plantejar-me en quin moment d'un passat no molt llunyà vaig deixar de viure al meu típic ordre desordenat per a passar a viure dins d'un desordre que rossa els límits del caos.
Perquè io crec que una mica de desordre tampoc astà malament, tot lo contrari, suposo que en part és una manera d'expresar-mos. Però quan entrem a un puesto i mos agobiem (i més si este puesto és an estem vivim) és senyal que astem dixant que lo no ordre se convertixque en un desordre no productiu.
Algunes persones no antenen lo desordre i ho justifiquen dient que mai trobarien res, però en realitat lo que passa és que la seua manera de tindre les coses desordenades és posant-les totes separades i a diferents puestos de manera que quan decidixen fer lo que anomenen "arreglar l'habitació" después no troben la mitat de coses que han "ordenat".
"-I això an ho vaig guardar?" - és la típica pregunta.
Pos bueno... res.
Vinga!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-%2Ben%2BmonsterRock.jpg)
10 comentaris:
mmm, ja pasa aixo de no trobar les coses quan no estan ordenades i tampoc quan ho estan, weno lo secret es tindre una mica de paciencia(cosa que no es masa facil tampoc)
Weno nomes dir que te vaiguen be los examens, Sort!!
Salutacions.
Joer mira que no sabe això... tens que buscar una atra cosa en ganes, sempre pasa que quan busques algo trobes moltes atres coses son coses de esta vida, ser desordenat es un defecte de serie ami m'agradaria que algú mapanyes...pero no te remei diuen
"La paciència és la mare de la ciència"
Tot i que seria més lògic que sigues el pare (pa)
AAAHH o potse és: " la mariència és la pare de la ciència"
Ai no! que estaria mal igual...
Tu dius tot això per justificar-te, per sentir-te bé en tu mateixa malgrat tenir-ho tot pel mig.
El primer inconvenient de tenir-ho tot tirat al primer lloc que trobes, sense ni pensar on ho estàs deixant, és que desprès si et vols asseure a la cadira has de treure la roba que has dixat, si vols escriure algo o treballar en l'ordenador has de tirar els papers, llibre ... cap a un costat de la taula, si vols estirar-te al llit, uff ni parlar-ne: "ara no que si no he d'estar mitja hora traient coses i canviant-les de lloc".
El segon inconvenient de deixar-ho tot pel mig és que normalment trobes les coses perquè estan a la vista, però que passa quan busques allò que has deixat baix d'una carpeta damunt del llit, damunt has deixat la motxilla, damunt la jaqueta i, lo més fort, encara tens lo llit pa fer.
Bueno, en resum jo diria que la vida és molt més senzilla quan tot està al seu lloc.
PD. fixa't que no he utilitzat el terme "ordre" en cap moment perquè tu has fet que sigui un terme ambigu, segons tu: "ordre és sumir en el caos totes les coses que t'envolten"
Bueno, bueno... cusineta, ja ha passat Sant Jordi i tu seguixes sense escriure...
De l'ordre al desordre hi ha un sol pas, però del desordre a l'ordre hi ha caos, mal rotllo, pèrdua de temps inútil... buaj...
Lo millor és no perdre de vista l'ordre, teu dic jo, caòtica com sempre.
Besitos al culito!!!
Hola Kusina,
Tens el blog molt abandonat, i això no està be.
Si entres al meu, www.terapies-manuals.blogspot.com, veuras que hi ha canvis.
A vore si t'apliques!!!
Besitos al culito
xata, fa un munt de temps que no escrius!!! ai ai
Aida!!! A vore si actualitzes loi blog!!!
Jo he actualitzat el meu... muaka
Aidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Actualitza el blog!!! jijij
Publica un comentari a l'entrada